Eng_______________________________________________________________________________________________
I read it last night and I will forget it again. Life is a continuous weave of events, without a plot; it is only our literary effort that converts it into a collection of small and large histories . Someone made this evidence clear by recognizing life as essentially idiotic , unable to obey any reason.
The absence of a disciplined and articulate tale of a logic of progress means, at the end of it all, that there is not a point of departure or a precise arrival. Things occur without advancing. The dream about tomorrow has ended.
In 1920 Duchamp invented the idiotic artefact Revolving glass plates which, in a certain manner, materialized these convictions. The apparatus made the plates spin creating a disquieting visual effect of pure accumulated movement, without any purpose, without any history besides a collection of turns.
The same thing takes place in the majority of works by Rafaël Rozendaal. In Vai Avanti (2006) we supposedly advance through an interminable landscape of colors; but without a resting destination. Over this semi-psychedelic background Big long now (2006) is projected. Remember how Duchamp constructed in his Parisian apartment a door that connected the studio with the bedroom and, simultaneously, with the bathroom? Opening one space implied closing another, and vice versa. One aperture, at the time it opens on a situation, cancels another. Again there is no argument. Life is idiotic. Here, the same game is repeated infinitely with these doors: however much you turn the page, there only appears a book without text, like life. Events are literally supported by nothing; there is no bottom: in the best of cases, this is apparent only when a melancholic night drips sadness over this nothingness (I am very very sorry, 2006). I am sorry, very sorry, only small and brief histories for our collection of illusions.
Only ephemeral and small histories, without a solution of continuity, without biography. Piece by piece . The scant possibility of the alteration of the disquieting movement of the Duchampian plates is, in effect, plausible. But that demands, in an irremediable way, a negotiation, complicity between distinct instants to agree on a route where one could build tentative histories. The spinning could move beyond itself as long as the sum of its illusions is not contrary. This is the suggestion of the SUMO project devised by Miquel Garcia.
The SUMO brand, now presenting the collection PRESENT (gifts of today and for today) specializing in these precarious demands of mobility; whether in human scale (shoes) or a mechanical drive (the bicycle or the automobile). The contribution of the collection consists in offering various instruments in agreement with the imperative of a general will of movement: a weighted decision between all possible directions. There is no longer a book with the established route that guarantees arriving at port. All destinations are feasible, but it is necessary to negotiate the force between the diverse directions on which we could build histories . Otherwise the energetic shock adds up to zero (SUMO). Small, personal or political histories, one by one, about nothing, without more depth than our agreement. Literature strewn together with pedals.
Rafaël Rozendaal (Netherlands, 1980) considers the internet to be a place between thoughts and objects, as a space, not a medium, where he can create web animations that often require the spectator's participation. His animations have been shown this year in the Hayward Gallery (London). In 2006, he exhibited in the Benaki Musuem (Athens), the Liquid Room (Tokyo), the GMVZ (Amsterdam), and Galleria Pack (Milan), among others. In 2005, his work was shown in the Festival LOOP and the SONAR Festival (Barcelona), and in Sketch Gallery (London). In 2004 he was part of the project “Neentoday” in the MU foundation (Netherlands) and the group show “Digital Sublime” (Taipei). In 2002 he participated in “whitneybiennial.com” (New York).
Miquel Garcia (Barcelona, 1975). In his projects Garcia makes use of video, graffiti, photography, or everday objects. Recently he has been selected for the Turku Biennial 2007 (Finland) and currently he is an artist in residence in Hangar (Barcelona). Last year he was awarded a fellowship for cultural exchange from Can Xalant (Mataró) which allowed him to develop a workshop and exhibit in Medellín, Colombia. In 2006 he took part in group exhibitions in the Vic Biennial (Barcelona), in ALBIAC International Biennial (Almería) and in the Festival LOOP'06 (Barcelona). In addition, he has given workshops and seminars in Palestine and Colombia.
Cast_______________________________________________________________________________________________
Lo leí anoche y lo olvidaré de nuevo. La vida misma es un tejido continuo de acontecimientos, sin ninguna trama; solo nuestro esfuerzo literario la convierte en una colección de pequeñas o grandes historias . Alguien consignó esta misma evidencia reconociendo la vida como esencialmente idiota , incapaz de obedecer a ninguna razón.
La ausencia de un relato articulado y disciplinado a una lógica de progreso significa, a fin de cuentas, que no hay un punto de salida ni una llegada precisa. Las cosas se suceden sin avance. Terminó el sueño sobre el día de mañana.
En 1920 Duchamp ideo el artefacto idiota Revolving glass plates que, de algún modo, materializaba estas convicciones. El aparato hacia girar los platos creando un efecto visual inquietante de puro movimiento acumulado, sin relato alguno, sin más historia que la colección de giros.
Lo mismo sucede en la mayoría de los trabajos de Rafael Rozendaal. En Vai Avanti (2006) supuestamente avanzamos sobre un pasaje interminable de colores; pero sin destino donde reposar. Sobre este fondo casi psicodélico se proyecta Big long now (2006) ¿Recuerdan que el mismo Duchamp se hizo construir en su apartamento parisino una puerta que comunicaba el estudio con el dormitorio y, simultáneamente, con el baño?. Abrir una estancia suponía cerrar otra y viceversa. Cada apertura, al tiempo que abre una situación, cancela otra. De nuevo no hay ningún argumento. Como la idiota vida misma. Ahora, el mismo juego se repite infinitamente con estas puertas: por más que se gire la página solo aparece un libro sin texto, como la vida misma. Es literalmente nada lo que soporta los acontecimientos; no hay fondo; en el mejor de los casos este aparece solo cuando una melancólica noche gotea sus tristezas sobre esa nada ( I am very very sorry , 2006). Lo siento, lo siento mucho, solo pequeñas y breves historias para nuestra colección de ilusiones.
Solo efímeras y pequeñas historias, sin solución de continuidad, sin biografía. Piece by piece . Esta escasa posibilidad de alteración del movimiento in-quieto de los platos duchampianos es, en efecto, plausible. Pero ello exige, de forma inapelable, una negociación, una complicidad entre instancias distintas que acuerden la ruta por donde construir esas leves historias. El giro pudiera rodar más allá de si mismo siempre que la suma de sus ilusiones no sea antagónica. Esta es la sugerencia del proyecto SUMO ideado por Miquel Garcia ,
La marca SUMO presenta ahora la colección PRESENT (regalos de hoy y para hoy) especializada en estas precarias exigencias de movilidad; ya sea esta de escala humana (las zapatillas) o de tracción mecánica (la bicicleta y el automóvil) El aporte de la colección consiste en ofrecer unos instrumentos acordes con el imperativo de cualquier voluntad de movimiento: la decisión sopesada entre todas las direcciones posibles. Ya no hay ningún libro de ruta establecido que garantice la llegada a puerto. Todos los destinos son factibles, pero es imprescindible negociar el esfuerzo entre las diversas opciones sobre las que podriamos construir historias . De lo contrario el choque energético suma cero (SUMO). Pequeñas historias personales o políticas, una a una, sobre ninguna trama, sin más fondo que nuestro acuerdo. La literatura hilvanada a pedales.
Rafael Rozendaal (Holanda, 1980) considera Internet como un lugar entre las ideas y los objetos, un espacio (no un medio) donde crear sus animaciones Web y en las que amenudo involucra al espectador. Sus animaciones y dibujos han podido verse este mismo año en la Hayward Gallery (Londres). En 2006 expuso en el Benaki Museum (Atenas); Liquid Room (Tokio), GMVZ, (Ámsterdam) o la Galleria Pack (Milán), entre otros. En 2005 mostró sus trabajos en el Festival LOOP y el Sonar Festival (Barcelona) o Sketch Gallery (Londres). En 2004 formó parte del proyecto “Neentoday” en la fundación MU (Holanda) y de la exposición colectiva “Digital Sublime” (Taipei). En 2002 participó en “whitneybiennial.com” (Nueva York).
Miquel Garcia (Barcelona, 1975). En sus proyectos hace uso de objetos cotidianos, del video, del grafiti o de la fotografía. Recientemente ha sido seleccionado para la bienal de Turku 2007 (Finlandia) y actualmente es artista residente en Hangar (Barcelona). El año pasado recibió una beca de intercambio otorgada por Can Xalant (Mataró) para realizar un taller y una exposición en Medellín, Colombia. En 2006 expuso de forma colectiva en la Bienal de Vic (Barcelona), en la Bienal Internacional ALBIAC (Almería) y en el Festival LOOP'06 (Barcelona). También ha impartido talleres y seminarios en Colombia y Palestina.
Cat_______________________________________________________________________________________________
Ho vaig llegir anit i ho oblidaré de nou. La vida mateixa és un teixit continu d'esdeveniments, sense cap trama; solament el nostre esforç literari la converteix en una col·lecció de petites o grans històries . Algú va consignar aquesta mateixa evidencia reconeixent la vida com essencialment idiota , incapaç d'obeir a cap raó.
L'absència d'un relat articulat i disciplinat a una lògica de progrés significa, al cap i a la fi, que no hi ha un punt de sortida ni una arribada precisa. Les coses se succeeixen sense avanç. Va acabar el somni sobre el dia de demà.
En 1920 Duchamp va idear l'artefacte idiota Revolving glass plates que, d'alguna manera, materialitzava aquestes conviccions. L'aparell feia girar els plats creant un efecte visual inquietant de pur moviment acumulat, sense relat algun, sense més història que la col·lecció de girs.
El mateix succeeix en la majoria dels treballs de Rafaël Rozendaal. En Vai Avanti
(2006) suposadament avancem sobre un passatge interminable de colors; però sense destí on reposar. Sobre aquest fons gairebé psicodèlic es projecta Big long now (2006) Recorden que el mateix Duchamp es va fer construir en el seu apartament parisenc una porta que comunicava l'estudi amb el dormitori i, simultàniament, amb el bany?. Obrir una cambra suposava tancar una altra i viceversa. Cada obertura, al mateix temps que obre una situació, cancel·la una altra. De nou no hi ha cap argument. Com la idiota vida mateixa. Ara, el mateix joc es repeteix infinitament amb aquestes portes: per més que es giri la pàgina solament apareix un llibre sense text, com la vida mateixa. És literalment res el que suporta els esdeveniments; no hi ha fons; en el millor dels casos aquest apareix solament quan una malenconiosa nit goteja les seves tristeses sobre aquest no-res ( I am very very sorry , 2006). Ho sento, ho sento molt, solament petites i breus històries per a la nostra col·lecció d'il·lusions.
Només efímeres i petites històries, sense solució de continuïtat, sense biografia. Piece by piece . Aquesta escassa possibilitat d'alteració del moviment in-quiet dels plats duchampians és, en efecte, plausible. Però això exigeix, de forma inapel·lable, una negociació, una complicitat entre instàncies diverses que acordin la ruta per on construir aquestes lleus històries. El gir podria rodar més enllà de si mateix sempre que la suma de les seves il·lusions no sigui antagònica. Aquest és el suggeriment del projecte SUMO ideat per Miquel Garcia.
La marca SUMO presenta ara la col·lecció PRESENT (regals d'avui i per a avui) especialitzada en aquestes precàries exigències de mobilitat; ja sigui aquesta d'escala humana (les sabatilles) o de tracció mecànica (la bicicleta i l'automòbil). L'aportament de la col·lecció consisteix en oferir uns instruments acords amb l'imperatiu de qualsevol voluntat de moviment: la decisió sospesada entre totes les direccions possibles. Ja no hi ha cap llibre de ruta establert que garanteixi l'arribada a port. Totes les destinacions són factibles, però és imprescindible negociar l'esforç entre les diverses opcions sobre les quals podríem construir històries . En cas contrari el xoc energètic suma zero (SUMO). Petites històries personals o polítiques, una a una, sobre cap trama, sense més fons que el nostre acord. La literatura embastada a pedals.
Rafaël Rozendaal (Holanda, 1980) considera Internet com un lloc entre les idees i els objectes, un espai (no un mitjà) on crear les seves animacions Web i en les quals a vegades involucra a l'espectador. Les seves animacions i dibuixos han pogut veure's aquest mateix any en la Hayward Gallery (Londres). En 2006 va exposar en el Benaki Museum (Atenes); Liquid Room (Tòquio); GMVZ , (Ámsterdam ) o la Galleria Pack (Milà), entre uns altres. En 2005 va mostrar els seus treballs en el Festival LOOP i el Sonar Festival (Barcelona) o Sketch Gallery (Londres). En 2004 va formar part del projecte “ Neentoday ” en la fundació MU (Holanda) i de l'exposició col·lectiva “Digital Sublim” ( Taipei ). En 2002 va participar en “ whitneybiennial.com ” (Nova York).
Miquel Garcia (Barcelona, 1975). En els seus projectes fa ús d'objectes quotidians, del video , del grafiti o de la fotografia. Recentment ha estat seleccionat per a la bienal de Turku 2007 (Finlàndia) i actualment és artista resident en Hangar (Barcelona). L'any passat va rebre una beca d'intercanvi atorgada per Can Xalant (Mataró) per a realitzar un taller i una exposició en Medellín , Colòmbia. En 2006 va exposar de de forma col·lectiva en la Bienal de Vic (Barcelona), en la Bienal Internacional ALBIAC (Almería) i en el Festival LOOP '06 (Barcelona). També ha impartit tallers i seminaris a Colòmbia i Palestina.
|
