NAIA DEL CASTILLO (Bilbao, 1975) |
|
catalá / castellano / english
23.03.06 > 13.05.06 dimarts-dissabte |
Tercera exposició individual en la nostra galeria de Naia del Castillo (Bilbao, 1975), titulada “Ofrendas y Posesiones”, amb fotografies i objectes de la seva última sèrie sobre el tema de l’avarícia i els oferiments que fan les persones. En l'esdevenir de la seva obra, Naia del Castillo confecciona objectes i vestimentes que giren entorn de les intencions de cada sèrie, per a elaborar, finalment, imatges fotogràfiques. La seducció, la pertinença, la dona, el món del privat o les implicacions de l'objecte són temes que interessen a l'artista. Un món silenciós, deliberadament femení i simbòlic, que ens condueix a la introspecció i a qüestionar-nos el més quotidià. La seva primera sèrie “Atrapados” contenia una preocupació íntima i gairebé obsessiva, en la qual objectes corrents i persones properes conduïen a situacions d'interdependència. Posteriorment, amb “Seducción”, tractava la cerimònia de cortejar com un intercanvi ritual ininterromput, amb imatges al·legòriques i creuades: del que sedueix i/o del que és seduït. No obstant això, amb aquesta nova sèrie, “Ofrendas y Posesiones”, l'artista exhibeix escenes que tracten sobre l'acumulació i el desig de “tenir més d'alguna cosa o més a algú”, així com sobre la possessió d'objectes emblemàtics o l'apilament de peces com ex vots. En l'obra La Urraca, per exemple, l'artista especula sobre la dona burgesa que atresora riqueses, l'opulència de les quals l'aixafa i immobilitza. Una garsa observa, vigilant i dominant, a aquesta dona gairebé absent i coberta amb un vestit daurat que duu cosides 12.000 perles. En El árbol del joyero confecciona una camisa tancada, de seda natural d'intencionat color vermell, amb 4 botons que actuen com espieres al desig i a la sexualitat femenina. Un arbre d’anells de demanada simbolitza la compra-venta. En Las dos hermanas dues figures femenines estan unides de manera gairebé siamesa per mitjà de l'abraçada i de dos grandiosos davantals blaus, de nou de seda natural; i amb El Jardín, imatge molt suggeridora, conjuga realitat i il·lusió. Completen la sèrie dues obres més: El Lecho, revelant una dona que dorm sobre uns cranis/coixins, com ocorria en les tribus primitives amb la recerca de poder i dominació; i El Hormiguero, que ensenya un recorregut de túnels (gairebé orgànics) que desemboquen en recintes on acumular i reservar queviures i en el centre dels quals està la Reina amb les seves larves. |