ENG
Hinterland forms part of a project that addresses the nature of vision through landscape. The piece considers landscape in relation
to the new codes used to represent it: the proliferation of global views, satellite images and video games, and asks how recent
representations of land have affected our current perceptions of it. Hinterland is both photography and video, yet neither medium prevails
over the other, nor are they mere echoes of each other. Photography thus appears as a form that erodes its own specificity. Understanding
reality as a mediatised experience, Mabel Palacín (Barcelona, 1965) addresses the mediation that images imply, exploring other possibilities
that could show alternative realities.
CAST
Hinterland, aborda la naturaleza de la visión a través del paisaje. Tomando en consideración los nuevos códigos empleados para representarlo, como las vistas globales, las imágenes de los satélites o los vídeo-juegos, se nos plantea en qué medida las recientes representaciones del territorio afectan a la percepción que actualmente tenemos del paisaje. Hinterland es una fotografía y un vídeo sin que ninguno de los dos medios prevalezca sobre el otro y sin que podamos reconocer el uno en el otro. La fotografía aparece así como forma que erosiona su propia especificidad. Entendiendo la realidad como experiencia mediatizada, Mabel Palacín (Barcelona, 1965) se ocupa de la mediación que las imágenes suponen, explorando otras posibilidades capaces de mostrar realidades alternativas.
CAT
Hinterland, aborda la naturalesa de la visió a través del paisatge. Prenent en consideració els nous codis emprats per a representar-lo, com les vistes globals, les imatges dels satèl·lits o els vídeo-jocs, se'ns planteja en quina mesura les recents representacions del territori afecten a la percepció que actualment tenim del paisatge. Hinterland és una fotografia i un vídeo, sense que cap dels dos mitjans prevalgui sobre l'altre i sense que puguem reconèixer l'u en l'altre. La fotografia apareix així com a forma que erosiona la seva pròpia especificitat. Entenent la realitat com experiència mediatitzada, Mabel Palacín (Barcelona, 1965) s’ocupa de la mediació que les imatges suposen, explorant altres possibilitats capaces de mostrar realitats alternatives.
