L’artista presenta 5 sèries de fotografies projectades com a transparències que mostren els recorreguts d’ascens y descens al llarg d’una riera seca amb la seva ciutat com a teló de fons, constitueixen el text sobre el que l’artista pretén introduir-nos al·legòricament en una altra travessia, aquella a la que fa referència el trajecte des de la seva posició a aquella altra en la que es dóna l’aparició de l’espectador.

Pep Agut (Terrassa, Espanya, 1961) Viu i treballa a Terrassa. Pep Agut ha mostrat els seus treballs individual i col·lectivament en grans esdeveniments com la Biennal de Venècia, Biennal de Sidney o Prospekt, i també en museus com el Tel Aviv Museum of Contemporary Art o el MACBA, Museu d'Art Contemporani de Barcelona, entre d’altres. Ha coordinat i participat en seminaris, conferències i debats sobre art i el seu treball està representat en destacades col·leccions particulars i públiques.

El seu treball reflexiona sobre l’ús tradicional de l’espai i del llenguatge com objecte. Mitjançant desplaçaments, discontinuïtats i ruptures, planteja un diàleg entre l’espai i el públic. Els seus treballs en vídeo i fotografia corresponen a l’exploració de com s’estructura i organitza l’espai. Les fotografies van sorgir com a registre documental de les seves investigacions amb tubs metàl·lics verticals, captant així els espais negatius presents a l’entramat urbà.

Peter Downsbrough (Nova Jersey, EE. UU, 1940) ha exposat de manera individual als Estats Units i a Europa a institucions com: MAMCO (Gènova), SMAK, Stedelijk Museum van Aktuele Kunst (Gent), Kent Institute of Art and Design (Canterbury), Musée d’Art Contemporain (Lyon) o el Palais de Beaux- Arts (Brussel·les). Ytabaja con las galerías: Àngels Barcelona (Barcelona), Erna Hecey (Brussel·les) o Barbara Krakow (Boston). Va ser seleccionat per a la Biennal de Venècia (2006). A més a més, ha participat en exposicions col·lectives al MNCARS (Madrid), MOCA (Los Angeles) o Centre Georges Pompidou (Paris), entre d’altres. La seva obra pública es pot veure en diverses ciutats europees, de les quals destaquem: Rennes, Warsaw, Lodz, Brussel·les i Lyon.

A les seves obres, Fogarasi es compromet sistemàticament amb el desenvolupament i la transformació dels espais urbans. Entre les peces que podem veure a l’exposició destaquen una sèrie de collages titulats Barcelona Sights (llocs d’interès turístic de Barcelona). En elles podem veure diferents logotips d’edificis singulars de l’arquitectura realitzada a la ciutat. Trets del context d’una guia, la imatge gairebé buida resultant, segueix, “la forma en què la informació està condensant-se i adquirint una mera condició de signe a través del fenomen relativament creixent de la creació de marca”(*). Continuant amb aquesta reflexió sobre l’ús de la marca es pot veure el vídeo: Public Brands- La France. A través de les icones modernes de les ciutats, crea un particular mapa contemporani de França.
* Hock, Beata. Andreas Fogarasi. Informació. Exit Express 37. Junio-Septiembre 2008. p. 50. Sobre la serie Dusseldord Sights (Architecture)

Andreas Fogarasi (Viena, Àustria, 1977) Viu i treballa a Viena. Va ser galardonat amb el Lleó d’Or de la Biennal de Venècia de 2007 pel seu projecte pel pavelló d’Hongria. Ha exposat a la galeria Georg Kargl Box i al MAK de Viena, al Grazer Kunstvereinen de Graz, al Ernst Múzeum de Budapest o al Museu Reina Sofia (dins del programa Cine y casi cine), entre d’altres.

Cretto és una escultura monumental del pintor Alberto Burri, construïda als anys 80 y que va quedar sense acabar. Recobreix les ruïnes del poble de Gibellina (Sicília) destruït per un terratrèmol. És un laberint de formigó gegant, una xarxa d’esquerdes convertides en els carrers d’un estrany poble. Per documentar el lloc Raphaël Zarka segueix el recorregut d’un personatge cegat per un estrany casc vermell maó, model reduït d’una escultura del propi A. Burri. Raphaël Zarka mostra a més a més, dues fotografies que pertanyen a una sèrie començada el 2001: Les formes du repos (Les formes del repòs). Zarka col·lecciona objectes de formigó perduts per la natura o en un descampat, i les seves formes geomètriques, ens plantegen sempre la qüestió sobre el seu ús. Estan aïllades, en espera, en repòs. Suggereixen un moviment que no donen; són una mica com fòssils del moviment.

Raphäel Zarka (Montpellier, França, 1977) Viu i treballa a Paris. Ha exposat recentment al Museu d’Art Modern d’Oxford, al Palais de Tokyo de Paris, a la Galeria de l’escola de belles arts de Nantes (França) i a la Galeria Michel Rein de Paris. Ha participat en exposicions col·lectives entre les que destaquen les que va fer a Le Plateau FRAC (Ille de France) i a la Biblioteca Municipal de Lyon (França). L’any 2007 va participar a la biennal de Lyon. (França).