|
 |
| ALEXANDRA NAVRATIL (Zurich, 1978) |
| WORKS I EXHIBITIONS I CV I NEWS + PRESS |
Alexandra Navratil
17.06.08 > 20.09.08 |
 View of the exhibition. |
>> IMAGES
ENG I CAST I CAT Navratil’s work uses cinematic strategies and techniques in an attempt to question the structure and production of the time-based medium, and to investigate the parallels between cinematic time, economical rationalization and passivity. She employs some of the techniques of structuralist / materialist filmmaking, which understands a film as a record (not a representation, not a reproduction) of its own making. However, Navratil extends the formalistic approach by introducing elements from a range of cinematic genres. Her work displays a strong element of repetition -that includes difference- in order to emphasize inanity and lethargy. This practice is influenced by a Deleuzian concept of time. Elements, occurrences and places are repeated or change slightly over time. All action is non-directional and without any consequence or result; it never exceeds the warm-up stage, like a practice for an event that never takes place or that yet has to arise. Props, identities and structures are undefined and shifting in settings that reveal pseudo-apocalyptic environments of a post-romantic idea of cinematic landscape. In the film The End of High Pastiche (Video loop, 2008) a burning model of an assemblage of monuments of various architectonical styles, spins endlessly around its axis in a void space. It rotates in a nightmarish loop, becoming a parody of postmodernism itself, a postmodernism that includes the notion of its own critique and the destruction of its own spectacle. In Movie-Goer (Video, 2007) a man stands alone in an ice-skating rink while a machine circulates around him, cleaning the ice. In spite of his passivity, the man manages to interrupt the continuous work and to force a kind of resistance upon it. The music plays from four different loudspeakers and therefore creates a distorted soundtrack for a landscape where the romantic idea of nature has been replaced by a leisure-centre and where the spotlight replaces the moon. The long duration of the video stands in contrast to the spectators’ expectation. The photographs, Everything You Rearranged/ Everything You Left the Same (The Rain) and Everything You Rearranged/ Everything You Left The Same (The Forest) (2008) reveal technical devices employed by cinema in order to deconstruct the illusion of romantic scenery, which has been created by a collective cinematic memory composed by a variety of genres related to landscape (Road-movie, Horror-Movie, Romance, etc.). In The Rain this occurs by applying a rain-generator attached to the car to create rainfall for inside shots and in The Forest by reproducing the suggestion of a forest inside a film-studio. Navratil’s work has been shown individually at the Frederic Marès
Musuem (2008) and the Mies van der Rohe Pavilion (2007) in the context
of the LOOP Video Art Fair, Barcelona. She has been selected for the
“Swiss Art Awards” in ArtBasel (2004, 2008) and for the
“Generación 2006” prize by Caja Madrid. She has participated
in ARCO’07and ARCO’08 with Caja Madrid and Àngels
Barcelona, respectively. Her work has also been shown in collective
exhibition in various museums and institutions such as: Jeu de Paume
(Paris, 2007), MUSAC (León, 2007), Mimar Sinan Fine Arts (Istanbul,
2007), Kunghee Uni Museum (Seoul, 2007), CASM (Barcelona, 2005), CaixaForum
(Barcelona, 2005), or Canal Isabel II (Madrid, 2004), among others.
______ CAST Àngels Barcelona presenta la primera exposición individual de Alexandra Navratil (Zurich, 1978) en la que se muestra una selección de trabajos recientes de la artista, que incluye videos, fotografías y dibujos. El trabajo de Navratil usa las estrategias y técnicas cinematográficas en un intento por cuestionar las estructuras y la producción de dicho medio, e investiga los paralelismos entre el tiempo cinematográfico, la racionalización económica y la pasividad. Emplea algunas de las técnicas de los cineastas estructuralistas / materialistas, los cuales conciben una película como un registro (no como representación o reproducción) de su propio hacer. En su caso, Alexandra Navratil va mas allá de la propuesta formalista, introduciendo elementos del abanico de los géneros cinematográficos. En su trabajo suele hacer uso de la repetición -que incluye la diferencia- para poner énfasis en la inanidad y el letargo. Esta práctica está influenciada por el concepto deleuziano de tiempo. Elementos, sucesos y lugares se repiten o cambian ligeramente. Toda acción es sin dirección y sin ninguna consecuencia o resultado; nunca va más allá de la fase previa, como la preparación para un evento que nunca sucede o que aún no ha ocurrido. Arquitectura efímeras, identidades y estructuras son indefinibles y mutables en situaciones que revelan los entornos pseudo-apocalípticos de la idea post-romántica del paisaje cinematográfico. En el video The End of High Pastiche (Video loop, 2008) una maqueta ardiendo compuesta por un ensamblaje de monumentos de distintos estilos arquitectónicos, da vueltas en un espacio vació. Su rotación crea un loop de pesadilla, convirtiéndose en la parodia del posmodernismo en sí mismo, un posmodernismo que incluye la noción de su propia crítica y la destrucción de su propio espectáculo. En Movie-Goer (Video, 2007) observamos un hombre solitario de pie en el centro de una pista de hielo, mientras una máquina que limpia el hielo gira a su alrededor. A pesar de su pasividad, el hombre consigue interrumpir el trabajo continuo de la máquina, forzando así un tipo de resistencia al movimiento. La música sale de cuatro altavoces distintos, distorsionando la banda sonora, en un paisaje en el que la idea romántica de la naturaleza ha sido reemplazada por un centro deportivo y el foco sustituye a la luna. La larga duración del video contrasta con las expectativas del espectador. Las fotografías Everything You Rearranged/ Everything You Left the Same (The Rain) and Everything You Rearranged/ Everything You Left The Same (The Forest) (2008) revelan algunos mecanismos usados en el rodaje de una película, deconstruyendo así la ilusión del paisaje romántico, que ha sido creada por la memoria cinematográfica colectiva, compuesta a su vez por una gran variedad de géneros relacionados con el paisaje (Road-movie, Horror-Movie, Romance, etc.). The Rain (La lluvia) muestra un generador de lluvia acoplado a un coche y The Forest (El bosque) insinúa la idea de un bosque dentro de un estudio. Navratil ha expuesto sus videos de manera individual en el Museu Frederic
Marès (2008) y en el Pabellón Mies van der Rohe (2007)
dentro de la programación de LOOP: festival y feria de video
arte de Barcelona. Ha sido seleccionada para los “Swiss Art Awards”
en ArtBasel (2004, 2008) y para la beca “Generacion 2006”
de Caja Madrid. Ha participado en ARCO’07 y ARCO’08 con
Caja Madrid y con la Galeria Angels Barcelona respectivamente. Entre
sus exposiciones colectivas, destacan las realizadas en centros de arte
e instituciones como: Jeu de Paume (Paris, 2007), MUSAC (León,
2007), Mimar Sinan Fine Arts (Istanbul, 2007), Kunghee Uni Museum (Seoul,
2007), CASM (Barcelona, 2005), CaixaForum (Barcelona, 2005), o el Canal
Isabel II (Madrid, 2004), entre otros. ______ CAT Àngels Barcelona presenta la primera exposició individual d'Alexandra Navratil (Zürich, 1978) en la qual es mostra una selecció de treballs recents de l'artista, que inclou vídeos, fotografies i dibuixos. El treball de Navratil usa les estratègies i tècniques cinematogràfiques en un intent per qüestionar les estructures i la producció d’aquest mitjà, i investiga els paral•lelismes entre el temps cinematogràfic, la racionalització econòmica i la passivitat. Empra algunes de les tècniques dels cineastes estructuralistes / materialistes, els quals conceben una pel•lícula com un registre (no com representació o reproducció) del seu propi fer. Si escau, Alexandra Navratil va mes allà de la proposta formalista, introduint elements del ventall dels gèneres cinematogràfics. En el seu treball sol fer ús de la repetició -que inclou la diferència- per a posar èmfasi en la inanitat i la letargia. Aquesta pràctica està influenciada per l'ús del concepte del temps de Deleuze Elements, successos i llocs es repeteixen o canvien lleugerament. Tota acció és sense direcció i sense cap conseqüència o resultat; mai va més enllà de la fase prèvia, com la preparació per a un esdeveniment que mai succeeix o que encara no ha ocorregut. Arquitectures efímeres, identitats i estructures són indefinibles i mutables en situacions que revelen els entorns pseudo apocalíptics de la idea post romàntica del paisatge cinematogràfic. En el vídeo The End of High Pastiche (Vídeo loop, 2008) una maqueta cremant composta per un acoblament de monuments de diferents estils arquitectònics, dóna tornades en un espai buit. La seva rotació crea un loop de malson, convertint-se en la paròdia del post modernisme en si mateix, un post modernisme que inclou la noció de la seva pròpia crítica i la destrucció del seu propi espectacle. En Movie-Goer (Vídeo, 2007) observem un home solitari dempeus en el centre d'una pista de gel, mentre una màquina que neteja el gel gira al seu al voltant. A pesar de la seva passivitat, l'home aconsegueix interrompre el treball continu de la màquina, forçant així un tipus de resistència al moviment. La música surt de quatre altaveus distints, distorsionant la banda sonora, en un paisatge en el qual la idea romàntica de la naturalesa ha estat reemplaçada per un centre esportiu i el focus substitueix a la lluna. La llarga durada del vídeo contrasta amb les expectatives de l'espectador. Les fotografies Everything You Rearranged/ Everything You Left the Same (The Rain) i Everything You Rearranged/ Everything You Left The Same (The Forest) (2008) revelen alguns mecanismes usats en el rodatge d'una pel•lícula, deconstruint així la il•lusió del paisatge romàntic, que ha estat creada per la memòria cinematogràfica col•lectiva, composta al seu torn per una gran varietat de gèneres relacionats amb el paisatge (Road-movie, Horror-Movie, Romance, etc.). The Rain (La pluja) mostra un generador de pluja acoblat a un cotxe i The Forest (El bosc) insinua la idea d'un bosc dintre d'un estudi. Navratil ha exposat els seus vídeos de manera individual en
el Museu Frederic Marès (2008) i en el Pavelló Mies van
der Rohe (2007) dintre de la programació de LOOP: festival i
fira de vídeo art de Barcelona. Ha estat seleccionada per als
"Swiss Art Awards" en ArtBasel (2004, 2008) i per a la beca
"Generacion 2006" de Caija Madrid. Ha participat en ARC'07
i ARC'08 amb Caija Madrid i amb la Galeria Angels Barcelona respectivament.
Entre les seves exposicions col•lectives, destaquen les realitzades
en centres d'art i institucions com: Jeu de Paume (Paris, 2007), MUSAC
(León, 2007), Acaronar Sinan Fini Arts (Istanbul, 2007), Kunghee
Uni Museum (Seoul, 2007), CASM (Barcelona, 2005), CaixaForum (Barcelona,
2005), o el Canal Isabel II (Madrid, 2004), entre d’altres.
|