HOME I PROJECT I PROGRAM I NEWS & PRESS I LINKS


HARUN FAROCKI (Nový Jicin (Neutitschein), Czechoslovakia, 1944)
WORKS I EXHIBITIONS I CV I NEWS + PRESS


Harun Farocki
04.12.07 > 01.02.08

Inauguración / Opening / Inauguració : 04.12.07, 20 h.


 


Still from On Construction of Griffith's Films

- - - - -
The gallery will also have a weekly viewing of a selection of Farocki's films.
To consult the program, please click HERE. Seating is very limited

La galería también presenta un ciclo de sus películas seleccionadas por el
propio artista. Para consultar el programa, haz clic AQUÏ. Aforo muy limitado.
- - - - -

 

CAST I ENG I CAT

CAST______________________________________________

Àngels Barcelona
presenta 2 instalaciones de Harun Farocki, artista y cineasta afincado en Berlín.

El trabajo de Farocki, siempre ajeno a las categorías o etiquetas establecidas en el arte cinematográfico, aborda los temas del consumismo, la guerra, las políticas de la imagen, las posibilidades del montaje... En palabras del crítico Thomas Elsaesser: “los trabajos de Farocki proponen un constante diálogo con las imágenes, con la construcción de esas imágenes y con las instituciones que las producen y las hacen circular”.

Las instalaciones On Construction of Griffith's Films (9', 2006) y Counter-Music (23', 2005) están compuestas cada una de ellas por dos proyecciones sincronizadas, en las que se hace uso de imágenes ya producidas, editadas con el objetivo de mostrar una realidad re-construida. Farocki deconstruye el cine desde la video-instalación y nos plantea cuestiones sobre el uso de las imágenes y la posición del espectador ante ellas.

On Construction of Griffith's Films reproduce una secuencia de la película Intolerancia (1916) de D. W. Griffith, que muestra un diálogo entre un hombre y una mujer, filmados y editados en plano y contra plano. Farocki reproduce la toma en dos pantallas para mostrar su carácter narrativo y también porque así facilita el análisis del trabajo original. El uso narrativo del plano contra-plano, instaurado como norma para los diálogos en las películas, era algo nuevo cuando se estrenó Intolerancia . Unos años antes Griffith había usado planos secuenciados para contar sus historias. En The Lonedale Operator (1911), los cortes fueron hechos sólo cuando la escena cambiaba, un corte dentro de historia lineal de la película. Con Intolerancia , el cine alcanzó un nivel de independencia superior.

Counter-Music está compuesta por dos pantallas sincronizadas y sonoras, que propone una nueva meditación sobre el estatus de las imágenes. Construye un diálogo entre secuencias extraídas de un film de Dizga Vertov, imágenes industriales y de cámaras de video-vigilancia. Según Farocki “este dispositivo pretende confrontar imágenes de origen plural y opera como un montaje transversal que se superpone al montaje del modo cine”.

Harun Farocki (República Checa , 1944)
Estudió cine en la Deutsche Film und Fernsehakademie de Berlín (1967-68) y fue profesor visitante en la Universidad de California, Berkeley (1993-1999). Ha dirigido más que centenar de largometrajes, documentales, películas de ensayo, películas de agitación política, educativas y video instalaciones sobre cuestiones que van desde asuntos políticos y sociales a la teoría del cine en el campo del arte. Ha trabajado también en televisión y como redactor de la revista Filmkritik . Sus trabajos se muestran regularmente en instituciones desde 1995 (Centre Pompidou de Paris, Generali Foundation o Museum Moderner Kunst Stiftung Ludwig Wien, etc.). Ha participado en la documenta de Kassel (X y XII) y la BIACS (II) de Sevilla.

+ info: www.farocki-film.de

 

ENG_______________________________________________

Àngels Barcelona presents 2 installations by Harun Farocki, artist and cinematographer based in Berlin.

Farocki's work, operating outside the labels and categories established in cinematography, investigates themes such as consumerism, war, the politics of the image, the possibilities of editing… In words of the critic Thomas Elsaesser: “Farocki ' s films are a constant dialogue with images, with image making, and with the institutions that produce and circulate these images.”

The installations On Construction of Griffith's Films (9', 2006) and Counter-Music (23', 2005) a re each composed by two synchronized projections which make use of found footage, edited in order to produce a re-constructed reality. Farocki uses video-installation to deconstruct film and plants questions regarding the use of images and the position of the spectator in relation to them.

On Construction of Griffith's Films uses a sequence from the film Intolerance (1916) by D. W. Griffith that shows a dialogue between a man and a woman, filmed and edited as shot and counter shot. Farocki reproduces the shot on two monitors to reveal its narrative character and to facilitate an analysis of the original work. The narrative use of shot / counter shot, an over-saturated norm for depicting dialogue in film, was novel when it premiered in Intolerance . A few years earlier Griffith had still used tracking shots to tell his stories. In The Lonedale Operator (1911) cuts were only made when the scene changed; a cut in the movie's story line. In Intolerance , film achieved a superior level of independence.

Counter-Music is an installation consisting of two synchronized screens and proposes a new meditation on the status of images. It builds a dialogue between sequences extracted from a film by Dizga Vertov, industrial images, and footage from surveillance cameras. In the words of the artist, “This piece pretends to confront images from distinct origins and operates like a transversal montage that superimposes itself upon the montage of the cinematic mode.”

Harun Farocki ( Nový Jicin (Neutitschein), Czech Republic , 1944)
Attended the Deutsche Film und Fernsehakademie in Berlin (1967-68) and was visiting professor at the University of California , Berkeley (1993-1999). He has made more than 100 feature films, documentaries, essay films, political “agitation” videos, educational videos, and video installations. His work raises questions about issues that range from political and social themes to the theory of film within the field of art. Farocki has also worked in television and as editor of the magazine Filmkritik . His work has been shown regularly in institutions since 1995 (Centre Pompidou of Paris, Generali Foundation or Museum Moderner Kunst Stiftung Ludwig Wien, etc.) In addition, he has participated in the Kassel documenta (X and XII) or BIACS (II) of Seville.

+ info: www.farocki-film.de


CAT_______________________________________________

Àngels Barcelona presenta 2 instal·lacions  de  Harun Farocki,  artista i cineasta establert a Berlín.

El treball de Farocki, sempre aliè a les categories o etiquetes establertes en l'art cinematogràfic, aborda els temes del consumisme, la guerra, les polítiques de la imatge, les possibilitats del muntatge... En paraules del crític Thomas Elsaesser: "els treballs de Farocki proposen un constant diàleg amb les imatges, amb la construcció d'aquestes imatges i amb les institucions que les produeixen i les fan circular"

Les instal·lacions On Construction of Griffith's Films (9', 2006) i Counter-Music (23', 2005), estan compostes cadascuna d'elles per dues projeccions sincronitzades en les quals es fa ús d'imatges ja produïdes, editades amb l'objectiu de produir una realitat reconstruïda. Farocki deconstrueix el cinema des de la vídeo instal·lació  i ens planteja qüestions sobre l'ús de les imatges i la posició de l'espectador davant elles.

On Construction of Griffith's Films reprodueix una seqüència de la pel·lícula Intolerància (1916) de D. W. Griffith, que mostra un diàleg entre un home i una dona, filmats i editats en plànol i contra plànol. Farocki reprodueix la presa en dues pantalles per a mostrar el seu caràcter narratiu i també perquè així facilita l'anàlisi del treball original. L'ús narratiu del plànol contra-plànol, instaurat com a norma per als diàlegs en les pel·lícules, era una nou quan es va estrenar Intolerància. Uns anys abans Griffith havia usat plànols seqüencials per a contar les seves històries. En The Lonedale Operator (1911), els corts van ser fets només quan l'escena canviava, un tall dintre de l'historia lineal de la pel·lícula. Amb Intolerància, el cinema va arribar a un nivell d'independència superior.

Counter-Music està composta per dues pantalles sincronitzades i sonores, que proposa una nova meditació sobre l'estatus de les imatges. Construeix un diàleg entre seqüències extretes d'un film de Dizga Vertov, imatges industrials i de càmeres de vídeo-vigilància. Segons Farocki "aquest dispositiu pretén confrontar imatges d'origen plural i opera com un muntatge transversal que se superposa al muntatge de la manera cinema”.

Harun Farocki (República Txeca, 1944)
Va estudiar cinema en la Deutsche Film und Fernsehakademie de Berlín (1967-68) i va ser professor visitant en la Universitat de Califòrnia, Berkeley (1993-1999). Ha dirigit més de un centenar de llargmetratges, documentals, pel·lícules d'assaig, pel·lícules d'agitació política, educatives i vídeo instal·lacions sobre qüestions que van des d'assumptes polítics i socials a la teoria del cinema en el camp de l'art. Ha treballat també en televisió i com a redactor de la revista Filmkritik. Els seus treballs es mostren regularment en institucions des de 1995 (Centre Pompidou de Paris, Generali Foundation o Museum Moderner Kunst Stiftung Ludwig Wien, etc.). Ha participat en la documenta de Kassel (X i XII) i la BIACS (II) de Sevilla.

+ info : www.farocki-film.de