|
 |
| PETER DOWNSBROUGH (New Jersey, USA, 1940) |
| WORKS I EXHIBITIONS I CV I NEWS + PRESS |
Peter
Downsbrough |
|
 AQUÍ. àngels barcelona, 2008. |
|
| -
- - - - The gallery will also have a flim screening of a selection of Downbrough's films. To consult the program, please click HERE. Seating is very limited. La galería también presenta un ciclo de video de obras de Downsbrough. Para consultar el programa, haz clic AQUÍ. Aforo muy limitado. - - - - - |
|
| ENG I CAST I CAT |
Àngels Barcelona will open the new season with the first individual exhibition in Spain of Peter Downsbrough (USA, 1940), with new sculptures and wall pieces. In conjunction with the exhibition, the gallery will present a screening of the artist’s most representative videos. In his sculptures, videos, films, photographs, books and sound pieces, the artist investigates the traditional use of space and language as objects. His material consists of black tape, adhesive letters and aluminum pipes, which create lines, planes, geometric forms or words: adverbs, prepositions or conjunctions (which connect one part of a phrase to another: and, but, as, of...). Through displacements, discontinuities and ruptures, he enters into a dialogue with these elements, the space and the pubic, offering the spectator new/different forms of seeing and interacting. Downsbrough’s artistic career began in the early sixties when he abandoned his architecture studies. Since then, his artistic process is centered in questions regarding the “position” and “displacement” of objects, elements, and people within a determined space, such as the constructed and concrete space of an exhibition gallery, of an architecture or a book, or even the city. He is interested in the relation that is established among these elements due to their position, as well as the new possibilities that come to light as a result of their displacement. Downsbrough’s video and photographic works are explorations of how space is structured and organized. He started taking photographs to document his own work with two vertical metal pipes, capturing the negative spaces present in urban space. In the mid-seventies, he started to work with video. In 1980, he rented commercial space on the Spectacolor Board on Times Square in New York to put up a piece called The Dice, which made him one of the first artists to use that space. This showing was documented in the film 7 come 11, one of his only films that uses color. The use of black and white is in fact a fundamental characteristic of Downbrough’s work. In his words, “black is the most dynamic, it makes structure evident and avoids subjective elections. We think in black and white.” From 2000, his plastic language is refined even further and the artist only films cities, architectures, and places almost or completely bereft of people, or at least lacking any activity for which these spaces were created. Only the word seems to establish an ultimate contact with a human reality. Peter Downsbrough has
shown individually in the United States and Europe in institutions such
as: MAMCO (Geneva), SMAK, Stedelijk Museum van Aktuele Kunst (Gent), Kent
Institute of Art and Design (Canterbury), Musée d’Art Contemporain
(Lyon) or the Palais de Beaux- Arts (Brussels) and regularly in galleries
such as Erna Hecey (Bruselas) o Barbara Krakow (Boston). He was selected
for the Venice Biennale (2006). In addition, he has participated in group
exhibitions in MNCARS (Madrid), MOCA (Los Angeles) or the Centre Georges
Pompidou (Paris), among others. His public work can be seen in several
European cities, including: Rennes, Warsaw, Lodz, Brussels and Lyon. |
CAST Àngels Barcelona inaugura la nueva temporada con la primera exposición individual en España de Peter Downsbrough (EE.UU., 1940), con nuevas esculturas y piezas murales. Paralelamente a la exposición, se realizará un ciclo con sus trabajos en video más representativos. En sus esculturas, libros, videos, películas, maquetas, fotografías y piezas de sonido, reflexiona sobre el uso tradicional del espacio y del lenguaje como objeto. Su material consiste en cinta negra, letras adhesivas y tubos de aluminio con los que crea líneas, planos, formas geométricas o palabras: adverbios, preposiciones o conjunciones (que conectan una parte de la frase a otra: y, pero, como, de…). Mediante desplazamientos, discontinuidades y rupturas, plantea un diálogo entre si mismo, el espacio y el público, ofreciendo al espectador nuevas/diferentes formas de mirar e interactuar. Su trayectoria artística comienza a principios de los sesenta, cuando abandona sus estudios de arquitectura. Desde entonces, su proceso artístico se centra en las cuestiones de la "posición" y "desplazamiento" de objetos, elementos y personas dentro de un espacio determinado, ya se trate del espacio construido y concreto de la sala de exposiciones, de la arquitectura, del libro o de la ciudad. A Downsbrough le interesa la relación que se establece entre ellos debido a su posición, así como las nuevas posibilidades que se abren a raíz de su desplazamiento. Sus trabajos en video y fotografía significan la exploración de cómo se estructura y organiza el espacio. Las fotografías surgieron como registro documental de sus investigaciones con tubos metálicos verticales, captabando así los espacios negativos presentes en el entramado urbano. A mediados de los 70, empezó a trabajar también en video. En 1980, alquiló uno de los espacios publicitarios del Spectacolor Board en Times Square en Nueva York, para mostrar su pieza: The Dice (Los dados), que reflexionaba sobre la idea del azar, siendo uno de los primeros artistas en utilizar aquel lugar. Documentó la presentación de esta obra en el video: 7 come 11, uno de sus únicas obras en las que utiliza el color. El uso del blanco y negro es por lo tanto, una de las características fundamentales de su trabajo. En palabras del propio artista: “el negro es más dinámico, hace más evidente la estructura y evita elecciones subjetivas”. A partir de 2000, su lenguaje plástico se depura aún
más y sólo filma ciudades, arquitecturas o lugares casi
o completamente desiertos de gente, o de cualquier actividad para la
que fueron creados. Tan sólo la palabra parece establecer un
último contacto con la realidad. Para solicitar entrevista con el artista o imágenes, contactar
a la galería en info@angelsbarcelona.com. |
|
Àngels Barcelona inaugura la nova temporada amb la primera exposició individual a Espanya de Peter Downsbrough (EUA, 1940), amb noves escultures i peces murals. Paral•lelament a l'exposició, es realitzarà un cicle amb els seus treballs en vídeo més representatius. En les seves escultures, llibres, vídeos, pel•lícules, maquetes, fotografies i peces de so, reflexiona sobre l'ús tradicional de l'espai i del llenguatge com objecte. El seu material consisteix en cinta negra, lletres adhesives i tubs d'alumini amb els quals crea línies, plans, formes geomètriques o paraules: adverbis, preposicions o conjuncions (que connecten una part de la frase a una altra: i, però, com, de...). Mitjançant desplaçaments, discontinuïtats i ruptures, planteja un diàleg entre si mateix, l'espai i el públic, oferint a l'espectador noves/diferents formes de mirar i interactuar La seva trajectòria artística comença a principis dels seixanta, quan abandona els seus estudis d'arquitectura. Des de llavors, el seu procés artístic se centra en les qüestions de la "posició" i "desplaçament" d'objectes, elements i persones dintre d'un espai determinat, ja es tracti de l'espai construït i concret de la sala d'exposicions, de l'arquitectura, del llibre o de la ciutat. A Downsbrough li interessa la relació que s'establix entre ells a causa de la seva posició, així com les noves possibilitats que s'obren arran del seu desplaçament. Els seus treballs en vídeo i fotografia signifiquen l'exploració de com s'estructura i organitza l'espai. Les fotografies van sorgir com registre documental de les seves investigacions amb tubs metàl•lics verticals, captant així els espais negatius presents en l'entramat urbà. A mitjan els 70, va començar a treballar també en vídeo. En 1980, va llogar un dels espais publicitaris del Spectacolor Board en Estafis Square a Nova York, per a mostrar la seva peça: The Diu (Els daus), que reflexionava sobre la idea de l'atzar, sent un dels primers artistes a utilitzar aquell lloc. Va documentar la presentació d'aquesta obra en el vídeo: 7 come 11, un de les seves úniques obres en les quals utilitza el color. L'ús del blanc i negre és per tant, una de les característiques fonamentals del seu treball. En paraules del propi artista: "el negre és més dinàmic, fa més evident l'estructura i evita eleccions subjectives". A partir de 2000, el seu llenguatge plàstic es
depura encara més i només filma ciutats, arquitectures o
llocs gairebé o completament deserts de gent, o de qualsevol activitat
per a la qual van ser creats. Tan sols la paraula sembla establir un últim
contacte amb la realitat. Per a sol•licitar entrevista amb l'artista o imatges,
contactar a la galeria en info@angelsbarcelona.com. |