Crisi. Contra les aparences
04.12.08 > 24.01.09
Opening : 04.12.08, 20h.

Viu i treballa a Barcelona. La seva trajectòria explora les diferents vessants de l’art basat en elements sonors. Des de 1990, desenvolupa una activitat artística que s’aproxima al so en el seu potencial comunicatiu i en la seva dimensió processual. Les seves obres atorguen especial importància a la realitat, a l’experiència sonora quotidiana i a la “insignificança sonora” en línia amb la seva militància per un art emancipat de l’atractiu i dels propòsits essencials. Vacca ha mostrat els seus projectes de forma individual o en col•laboració amb altres artistes en diferents espais com el Museu MACBA, La Capella, el Centre d'Art Santa Mónica, la Fundació “La Caixa” o el Teatre Lliure (Barcelona); el Espai Guinovart d'Agramunt (Lleida); el Palau Ducal Dels Borja (Gandía); el MNCARS o la Galeria Helga d'Alvear (Madrid) i la Galeria Play (Berlín). Entre els artistes amb els quals ha col•laborat es troben: Pep Durán, Carlos Pazos o Javier Peñafiel.

= = =

DE COM TRES EFES RESULTEN EN UN FRAGMENT DE ROMANTICISME DOMÈSTIC
per Lola Donaire

Temps de crisi -diem- com si alguna vegada haguessin existit temps sens ella. W. Benjamin va comprendre la cultura i la barbàrie com una relació dialèctica de la història, ara nosaltres hauríem de comprendre una altra tensió: la que es dóna entre la globalització i l’extermini en tots els sentits, entre ells la liquidació ràpida de tot producte. Ja fa temps que a l’obra d’art com a objecte de consum també li arriben les rebaixes. Cal liquidar el gènere, les restes de allò nou i més recent hauran desaparegut aviat. Segurament no hi fa res perquè alguna cosa ocuparà el seu lloc immediatament per, al seu torn, desaparèixer en poc temps sense que hi hagi temps per pair-ho.

Fa temps que això també afecta la representació. La major part de les obres de Vacca assenyalen aquesta liquidació de la representació, però justament per dificultar que l’obra pugui ser automàticament consumida i rebutjada. Només cal l'atenció pacient de l’oient.

Tres fragments de so a partir de tres pistes d’àudio sonen per separat. Una és audible, les altres dues han de ser escoltades a través dels auriculars. Mai és possible escoltar d’una sola vegada el so complet de la peça. Només al cap d’una estona l’oient pot reconstruir el so mentalment. F. & F. en F drama (romàntic) és una peça reconstruïda per Vacca a partir de diversos fragments sonors, entre ells uns fragments de F. Chopin i F. Schubert, tots transportats al to de Fa.

Recuperar dos músics fonamentals del romanticisme amb una presentació tan simple resulta quelcom estrany, si més no, insòlit dintre del context de l’art sonor actual. És obvi que la noció de romanticisme és suficientment àmplia com per captar d’una sola vegada tot el món de llums i ombres que aquest va desenvolupar al llarg de la seva història. Una història que sembla inconclusa per la resistència a exhaurir algunes de les seves formes només fetes present de manera fragmentada.

Rescatar aquestes dues figures que han quedat reduïdes als cercles de la música clàssica i exhibir-les en el context contemporani de manera tan ínfima, és com recuperar allò una mica oblidat i mostrar-ho d’amagat. Com si fos il•lícit apel•lar a aquestes dues figures del passat i només fos possible acostar-s’hi en l’espai d’una intimitat domèstica.

Vacca ho anomena Romanticisme domèstic. És una idea de la qual l’artista es serveix aquí per ironitzar sobre com opera la modernitat en l’actualitat. És una picada d’ullet humorística a la novetat i el consum ràpid i apunta cap a un aspecte de la noció de modernitat líquida de Z. Bauman: una de les coses que caracteritza ara la nostra realitat és l’oblit, no l’aprenentatge. La rapidesa amb què tot esdevé impedeix l’assimilació de qualsevol idea o esdeveniment, se salta d’una cosa a una altra sense que hi hagi temps d’establir alguna relació de significat.

L’amplificació de sentits és un altre tret comú en les obres de Vacca, mai és unívoc, ni directe i es resisteix a la transparència que acaba per destruir tot suggeriment imaginatiu i qualsevol esforç de subjectivització. Hi ha ocasions en què el significat, com en aquesta obra, pot presentar-se de forma ambigua i aparèixer com un fluid, imprecís i inestable donat que tracta de cridar l’atenció sobre aquesta situació canviant que impulsa a la renúncia de coneixements en favor de la immediatesa i les novetats mal digerides. Des d’aquest punt de vista podem situar un nivell de comprensió de l’obra en un acte contra les aparences.