Crisi. Contra les aparences
articula alguns del eixos fonamentals del nostre projecte de galeria.
Hi reunim treballs que, partint d’un cert escepticisme, es construeixen
sobre una pràctica crítica envers el propi medi artístic,
la representació de la realitat i els llenguatges que des del
món de l’art i el mediàtic codifiquen la nostra
societat. El medi artístic emergeix llavors en el doble paper
de producte social integrat en un medi productiu -com ho és el
de les arts- i en el de plataforma crítica d’aquestes mateixes
produccions.
Mitjançant l’equivoc com a estratègia envers les
imatges i el sons, es sotmeten a judici sistemes estructurals com les
eines de control de l’imaginari, la informació, el so ambiental,
l’ús i la producció de violència, el control
del coneixement, la rigidesa de les categories o l’excés
d’estímuls externs. Crisi. Contra las aparences
invita l’ observador a fer dialogar els artistes entre ells, però
també a aquests amb els mitjans en que s’apoien.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Mark Geffriaud | Herbarium
2 projectors de diapositives i pàgines
emmarcades en metacrilat.
Herbarium és una reflexió entorn la institucionalització
de la cultura y els projectes de catalogació del coneixement.
A través del que pot prendre’s com a exemple paradigmàtic
d’una tasca d’arxiu: l’herbolari, es dirigeix l’atenció
de l’espectador al revers il•luminat de les pàgines.
D’aquesta manera, es posa èmfasi en tot allò que
els processos de selecció i jerarquització desestimen:
totes aquelles coses que desapareixen perquè manquen de valor
institucional. Una concepció compartimentada de la cultura se
situa en clara confrontació amb una intenció artística
que persegueix la dissolució de les categories.
Ion Grigorescu | The work or the labour
5 Fotografies color, 100 x 75 cm.
Presenta una sèrie de fotografies que reflexionen sobre el lloc
que ocupen l'artista i el seu treball en l'entramat social. Fent-nos
dubtar entre l’autorretrat i el simulacre, les escenes presenten
un gest creatiu que es confon amb la realitat laboral d'un peó.
Aquesta obra és el resultat d’una manera d’entendre
el fet de ser artista: “no com un talent sinó com el plaer
d’integrar-se en una ideologia o d’usurpar-la” .
Tom Johnson | Study to become “twelve”
8 Dibuixos sobre paper 35 x 50 cm.
Compositor minimalista, treballa amb fórmules senzilles, escales
limitades i materials sonors reduïts. La particularitat del seu
treball compositiu és la utilització de seqüències
basades en sèries lògiques, sovint emprant permutacions
o seqüències matemàtiques. Els seus dibuixos abandonen
la linealitat del pentagrama en favor d’una disposició
espacial del so. Aquestes partitures matemàtiques corresponen
a estudis previs per a la composició i donen accés als
sistemes lògics sobre els quals se sustenta la seva música.
Jan Kopp | Parabole
Poliestirè i escaiola. Dimensions variables.
Parabole és un híbrid que emergeix d’una forma arquitectònica
d’amfiteatre que, en bascular, evoca l’estructura d’una
antena parabòlica. La forma remet a dos objectes –un arcaic
i l’altre contemporani- que serveixen per a la transmissió
d’informació, ja sigui visual o imaginària. Es planteja
així una metàfora de la captura d’informació.
Amb una escultura que no és una escultura, sinó un cadàver
(alguna cosa molt més provisional que sòlida), l’artista
s’exposa com a “bricoleur” i sol•licita de l’espectador
que completi el buit estructural però també la cadena
temporal del desús i la disfuncionalitat d’un objecte aparentment
inacabat.
Molleindustria | The free culture game
Videojoc en format flash. Projector i ratolí
sense fil.
The free culture game és un joc sobre el conflicte entre la cultura
lliure i el copyright, una visió crítica del sistema imatge/videojoc.
L’objectiu del joc és crear i defensar la circulació
del coneixement. Instant al jugador a repartir el coneixement abans
que l’ absorbeixi el copyright, no només planteja fins
a quin punt és possible dotar d’autoria a les idees, sinó
que també al•ludeix a aquelles idees que queden com a domini
del mercat, per a reactivar-les mitjançant el coneixement.
Vacca | F & F en F drama (romàntic)
Instal•lació de so en 3 canals.
La instal•lació sonora de Vacca proposa sons fragmentats
als quals no podem accedir, doncs ens és impossible abastar-los
en la seva totalitat. Entre les diverses seqüències sonores
(totes en tons de Fa), es troben fragments de F. Schubert i F. Chopin.
Un acte que parodia la reapropiació postmoderna amb un atípic
contingut romàntic que no té cabuda en l’espectacularitat
de l’escena cultural.
